Lloc d'origen àrab ja existia com poblat abans de ser conquerid en temps de Jaume I. Va formar part del terme municipal de Morella, encara que no va ser mai dels cridats llogarets de Morella, per ser senyoriu.

Després de la reconquesta, per Blasco de Alagón, en 1233 o 1234, els historiadors sostenen diverses versions, la primera d'elles apunta que al ser conquerida va ser llogaret de Morella i que va pertànyer a les monges de Xèrica, que després van vendre els seus drets a la família Dónes Puig, uns altres apunten que va ser senyoriu de D. Benito Ciurana. Altra versió, seguint a Viciana, apunta que D. Blasco d'Alagó va donar Víllores a les monges del Real Monestir de Santa María de Sigena, d'Osca, a l'abril de 1233. En l'any 1476, les monges de Sigena, van fundar altre monestir en la Zaidía, prop de València, pel que creuen que Villores era un lloc de senyoriu de titularitat eclesiàstica. En el segle XVI era senyoriu, juntament amb La Todolella, Francesc Joan Ciurana, sent la jurisdicció criminal de la vila de Morella. En l'any 1723, durant el regnat de Felipe V, la família Barroso pren el títol de marquès de Villores. En 1806, tenia el senyoriu Francisco Vidal i Roca, senyor també de la Todolella. Durant el segle XIX va ser zona d'actuació dels carlistas, i la seua activitat bàsica sempre va ser la ramaderia.

Villores es troba al marge esquerre del riu Bergantes. Per dirigir-nos al poble hem de travessar el riu i s'ha de creuar per un llarg i estret pont de 119 metres que es va construir l'any 1925.