La rogativa de Sant Joan és una de les principals activitats festives del municipi, amb una llarga tradició acumulada. Normalment és el Dissabte més próxim al dia de Sant Joan Evangelista, el sis de Maig. Recordem que l'Eglèssia està dedicada als Sants Joans.

A les cinc de la vesprada se celebra missa i seguidament se puja en processó al peiró, que està a un kilómetre escas, just després de les Eres. Allà se beneeix el térme, mirant als quatre punts cardinals; seguidament se beneeixen els rotllos, fets amb massa de pa i matafaluga; i s'acava fent un berenar, on la gent es col.loca per on li va bé, sent tradicional l'abadejo salat, la xocolata per acompanyar els rotllos i el vi. Encara que en ocasions, si hi ha majoral, es pot fer un berenar-sopar popular més tard al local de festes o a l'Ajuntament.

El rerafons d'aquestes manifestacions culturals és demanar pluges o bonas collites, ja que és una época on està próxima la sega, on es poden observar reminiscències pre-cristianes, com en molts altres casos semblants. Una de las preguntes clau per als antropòlegs és si aquestes manifestacions les van portar els nous repobladors, quan la conquesta al s.XIII, o si en canvi ja se celebraven pels antics habitants d'aquestes terres, que malgrat de ser musulmans, igual podrien haver sobreviscut en el substrat cultural

Sigue com sigue, Villores té més peirons en el seu terme, sempre situats en llocs alts: Sant Pere, Sant Gregori, o Gorgori, i la Santa Trinitat. Les seves rogatives han anat desapareixent poc a poc, exceptuant alguna ocassió especial com el manteniment dels peirons, escusa propicia per a fer un poc de festa. També hi ha rogatives molt vives encara a llocs d'altres termes municipals, com Sant Joaquim, al terme de Forcall, i Sant Vicent, al término de Sorita, que en un principi se cel.lebrava en un punt entre Ortells Sorita, però amb la construcció de la carretera va desaparèixer, cel.lebrant-se actualment al Santuari de la Balma.

Villores tenia antigament dos peirons més que els actuals. En un document, que l'il.lustre Forcallà Eixarch Frasno va publicàr en els anys setanta, de 1676, es nomenen sis, i alguns amb altres noms: peyro del riu, desaparegut; Creu de les eres, Sant Gregori; peyro de les Planes, Sant Joan; Creu de la Devesa, desapareguda; Creu de la carrasca mullola, la Trinitat; y peyro de Sant Pere, l'actual Sant Pere. Dels desapareguts, apart de no quedar ni rastre, no se sap ni el lloc on podrien estar...